15/5/12
Israel, la declaració d'independència
Eretz-Israel
(la Terra d’Israel) fou el bressol del Poble jueu. La seva identitat
espiritual, religiosa i política es va forjar aquí. Aquí va assolir, per primer
cop, la seva sobirania i aquí va crear els valors culturals de significació
nacional i universal, i aquí va donar al Món el Llibre etern dels Llibres.
Després d’haver
estat exiliat de la seva Terra per la força, el Poble li va servar fidelitat al
llarg de l’Exili i mai no va deixar de pregar per a tornar-hi i d’esperançar-se
per a restaurar-hi la seva llibertat.
Encalçats per
aquest vincle històric i tradicional, els Jueus van maldar pel restabliment de
la pàtria ancestral, generació rere generació. En les dècades darreres, ells
van retornar en multituds. Pioners, ma’pilim (il·legals) i combatents van fer
florir els deserts, van fer reviure la llengua hebrea, van alçar pobles i
ciutats, i van crear una comunitat pròspera que governava la seva economia i la
seva cultura pròpies, amatents a la pau i, tanmateix, sabedors de com
defensar-se a si mateixos, portadors de les benediccions de progrés per a tots
els seus habitants i que anhelaven la seva independència i sobirania.
En l’any 5657
(1897), reunit el Primer Congrés Sionista es va proclamar el dret del Poble
jueu a la restauració nacional en la seva pròpia terra, atenent la crida del
pare espiritual de l’estat jueu, Theodor Herzl.
Aquest dret fou
reconegut per la Declaració Balfour, el 2 de novembre de 1917, i reafirmat en
el Mandat de la Societat de Nacions que, de manera específica, va validar
internacionalment el vincle històric entre el Poble jueu i Eretz-Israel i el
dret del Poble jueu a reconstruir la seva Llar nacional.
La catàstrofe
recent que ha consumit el Poble jueu –la massacre de milions de jueus a Europa-
fou una demostració clara de la urgència de resoldre el problema de manca de
pàtria per mitjà del restabliment de l’Estat jueu en Eretz-Israel, que haurà
d’obrir les portes de bat a bat per a tot jueu i conferir-li al Poble jueu un
estatus de membre privilegiat en la comunitat de nacions.
Els sobrevivents
de l’Holocaust nazi a Europa, com també els jueus d’arreu del món, van
continuar la seva emigració cap a Eretz-Israel, i venceren les dificultats, les
restriccions i els perills, i mai no van minvar en l’exigència al seu dret de
viure en dignitat, lliures i del seu treball en la seva pàtria nacional.
En la Segona
Guerra Mundial, la comunitat jueva d’aquesta terra va contribuir generosament
en la batalla de les nacions que estimen la llibertat i la pau en contra de la
iniquitat nazi i, per la sang vessada pels seus soldats i per l’esforç bèl·lic
desplegat, es va guanyar el dret de comptar-se entre els pobles que van fundar
les Nacions Unides.
El 29 de
novembre de 1947, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una
Resolució que advocava per l’establiment d’un Estat jueu a Eretz-Israel.
L’Assemblea General va requerir als habitants d’Eretz-Israel que prenguessin a
les seves mans les mesures necessàries per a assentar la Resolució esmentada.
Aquest reconeixement al Poble jueu d’establir el seu propi Estat, per part de
les Nacions Unides, és irrevocable.
Aquest dret és
el dret natural del Poble jueu a menar el seu propi destí, com totes les altres
nacions, en la seva pròpia sobirania d’estat.
PER TANT,
NOSALTRES, MEMBRES DEL CONSELL NACIONAL, REPRESENTANTS DE LA COMUNITAT JUEVA
D’ERETZ-ISRAEL I DEL MOVIMENT SIONISTA, SOM AQUÍ REUNITS EN EL DIA DE LA FI DEL
MANDAT BRITÀNIC SOBRE ERETZ-ISRAEL I, EN VIRTUT DEL NOSTRE DRET NATURAL I
HISTÒRIC I EN LA FERMESA DE LA RESOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS
UNIDES, PROCLAMEM L’ESTABLIMENT DE L’ESTAT JUEU A ERETZ-ISRAEL, QUE SERÀ
CONEGUT COM L’ESTAT D’ISRAEL.
DECLAREM que,
des del moment que acabarà el Mandat aquesta nit, vigília del Shabat, el dia 6
d’iyar de 5708 (15 de maig de 1948), i fins l’establiment de les autoritats
electes i permanents de l’Estat, d’acord amb la Constitució que haurà de ser
adoptada per l’Assemblea Constituent, a més tardar el Primer d’octubre de 1948,
el Consell Nacional Jueu actuarà en qualitat de Consell Provisional d’Estat i
de braç executiu, esdevenint el Govern Provisional l’Administració del Poble de
l’Estat jueu que serà anomenat ISRAEL.
L’Estat
d’Israel romandrà obert a la immigració jueva i a l’aplegament dels exiliats;
fomentarà la millora del país i el profit per a tots els seus pobladors; estarà
fonamentat en la llibertat, en la justícia i en la pau, a la llum de
l’ensenyança dels profetes d’Israel; garantirà la igualtat completa de drets
polítics i socials per a tots els seus ciutadans, sense diferències de religió,
raça o sexe; garantirà la llibertat de culte, de pensament, de llengua,
d’educació i de cultura; servarà els Llocs Sagrats de totes les religions; i
serà fidel als principis de Carta de les Nacions Unides.
L’ESTAT
D’ISRAEL està preparat per col·laborar amb les agències i els representants de
les Nacions Unides per a afermar la seva Resolució del 29 de novembre de 1947,
alhora que prendrà les mesures pertinents per a aconseguir la unió econòmica de
tota l’Eretz-Israel.
NOSALTRES
APELLEM a les Nacions Unides que ajudin el Poble jueu en l’alçament del seu
Estat i acollir l’Estat d’Israel dins de la família de les nacions.
NOSALTRES
EXHORTEM –àdhuc en el bell mig de l’agressió sagnant llençada contra nosaltres
des de fa mesos- als habitants àrabs de l’Estat d’Israel a preservar la pau i a
participar en l’alçament de l’Estat damunt d’unes bases de plenitud de drets
civils i de representació deguda en totes les institucions provisionals i
permanents.
NOSALTRES
ESTENEM les nostres mans a tots els nostres estats veïns i als seus pobles els
hi oferim pau i bon veïnatge i els cridem a establir lligams de cooperació i
d’ajut mutu amb el Poble jueu sobirà assentat en la seva pròpia terra. L’Estat
d’Israel està preparat per fer-ho en un esforç comú i compartit per a fer
avançar tot l’Orient Mitjà.
FEM una crida a
tot el Poble jueu de la Diàspora que s’aplegui al voltant dels jueus
d’Eretz-Israel en las tasques d’immigració i d’alçament, i que estiguin junt
amb ells en el gran esforç per a complir el somni mil·lenari de redempció
d’Israel.
LLIUREM LA
NOSTRA FE EN LA ROCA D’ISRAEL, I AFEGIM LES NOSTRES SIGNATURES A AQUESTA
PROCLAMACIÓ EN AQUESTA SESSIÓ DEL CONSELL PROVISIONAL DE L’ESTAT D’ISRAEL,
SOBRE LA TERRA DE LA NOSTRA PÀTRIA, A LA CIUTAT DE TEL AVIV, EN AQUESTA VIGÍLIA
DE SHABAT. EL DIA 5 D’IYAR DE 5708 (14 de maig de 1948)
David Ben-Gurion
Daniel Auster
Mordekhai Bentov
Yitzchak Ben Zvi
Eliyahu Berligne
Fritz Bernstein
Rabbi Wolf Gold
Meir Grabovsky
Yitzchak Gruenbaum
Dr. Abraham Granovsky
Eliyahu Dobkin
Meir Wilner-Kovner
Zerach Wahrhaftig
Herzl Vardi
|
Rachel Cohen
Rabbi Kalman Kahana
Saadia Kobashi
Rabbi Yitzchak Meir Levin
Meir David Loewenstein
Zvi Luria
Golda Myerson
Nachum Nir
Zvi Segal
Rabbi Yehuda Leib Hacohen Fishman
|
David Zvi Pinkas
Aharon Zisling
Moshe Kolodny
Eliezer Kaplan
Abraham Katznelson
Felix Rosenblueth
David Remez
Berl Repetur
Mordekhai Shattner
Ben Zion Sternberg
Bekhor Shitreet
Moshe Shapira
Moshe Shertok
|
Blogs
-
-
WISLAWA SZYMBORSKAFa 1 any
-
-
-
NI UN PAS ENRERE!Fa 6 anys
